En Garbí ha mostrat interès per el puff de la classe que fins ara havia passat desapercebut per ell.
Primer s’ha acostat per explorar-lo; l’ha tocat, passava els dits per les diferents fibres de mimbre, el picava, se’l posava a la boca…tot per conèixer les diferents propietats de l’objecte.
Desprès un cop ha vist que era un objecte rígid, ha decidit enfilar-se. Ell marca el seu propi objectiu, un repte assumible dins de les seves possibilitats. Recolzava les mans, posava un genoll , però tornava enrere segurament perquè no es veia del tot segur. Ho ha provat diverses vegades sense resultat, fins que finalment ho ha aconseguit. S’ha pogut enfilar! Quina felicitat mostrava al aconseguir el seu objectiu i sentir-se capaç.
Desprès ha agafat el puff i l’ha arrossegat fins arribar el moble, s’ha enfilat en el puff i ha agafat un conte. Quina meravella, deuria ser aquests el seu objectiu des de el principi? Enfilar-se per agafar un conte que no arribava?
Els infants son capaços de realitzar els seus projectes d'acció i buscar els seus propis recursos només necessiten temps per dur-ho a terme.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada