A la vida quotidiana de la llar observem molts moments, un d'ells és quan ens rentem les mans.
Si donem temps i espai als infants perquè puguin fer sense presses, sense que l'adult intervingui, ens sorprendran amb les seves accions!!
A la vida quotidiana de la llar observem molts moments, un d'ells és quan ens rentem les mans.
Si donem temps i espai als infants perquè puguin fer sense presses, sense que l'adult intervingui, ens sorprendran amb les seves accions!!
Mirant a través dels vidres de colors podem veure el món que ens envolta d'una manera diferent. Com en el conte del monstre de colors que cada emoció pot simbolitzar un color.
De quin color veiem avui el món??
En Garbí ha mostrat interès per el puff de la classe que fins ara havia passat desapercebut per ell.
Primer s’ha acostat per explorar-lo; l’ha tocat, passava els dits per les diferents fibres de mimbre, el picava, se’l posava a la boca…tot per conèixer les diferents propietats de l’objecte.
Desprès un cop ha vist que era un objecte rígid, ha decidit enfilar-se. Ell marca el seu propi objectiu, un repte assumible dins de les seves possibilitats. Recolzava les mans, posava un genoll , però tornava enrere segurament perquè no es veia del tot segur. Ho ha provat diverses vegades sense resultat, fins que finalment ho ha aconseguit. S’ha pogut enfilar! Quina felicitat mostrava al aconseguir el seu objectiu i sentir-se capaç.
Desprès ha agafat el puff i l’ha arrossegat fins arribar el moble, s’ha enfilat en el puff i ha agafat un conte. Quina meravella, deuria ser aquests el seu objectiu des de el principi? Enfilar-se per agafar un conte que no arribava?
Els infants son capaços de realitzar els seus projectes d'acció i buscar els seus propis recursos només necessiten temps per dur-ho a terme.
Aquests any no ens heu pogut acompanyar a la festa de la castanyada, però nosaltres hem disfrutat igual.😊
Aprofitant que feia molt bon dia, varem sortir aviat al pati. La Beli ens estava fent les castanyes, i nosaltres de mentre estàvem ballant cançons de la tardor i jugant tranquil·lament al pati. Un cop les castanyes ja estaven llestes, les vam començar a pelar i testar. Alguns era la seva primera vegada i d'altres que ja sabien de què anava la cosa. Costaven una mica de pelar però valia la pena perdre aquell temps perquè estaven boníssimes...
La Bruna, la Gala i la Carlota et donaven directament la castanya, perquè ho fessis tú i li donessis ja pelada, i d'altres con en Jan i la Júlia que intentaven treure la pela ells mateixos.
Ens vam atipar tots de castanyes, això sí, uns més que altres!!
A la tarda per berenar vam menjar els
moniatos, però no ens van agradar gaire.
Quan ve el temps de menjar castanyes i moniatos, es que ha arribat la tardor.
Tots ho celebrem cantant i ballant!!